LES MUSES

DESCRIPCIÒ

LES NOU MUSES
Comencem invocant les muses de l’Helicó, que habiten en aquesta gran i celeste muntanya, ballen amb peus lleugers al voltant de la font d’aigües ombroses i de l’altar del poderós fill de Cronos, banyen els seus membres delicats a les aigües del Permessos, a la font del Cavall i del divinal Olmeu i formen admirables i deliciosos cors al cim més alt de l’Helicó.

Amb aquestes paraules entren les muses a la història del pensament i la literatura occidentals; les escriu Hesíode, poeta grec nascut a Beòcia. La seva existència se situa en algun moment del segle VIII abans de l’era cristiana; a més de ser un bard que componia poemes mentre pasturava el seu ramat d’ovelles, Hesíode els recitava davant d’un públic: d’ell sabem que guanyà el concurs poètic organitzat pels fills del rei Anfidamant de Calcis per celebrar els funerals del seu pare. Hesíode dedicà el trípode en què consistia el premi a les muses de l’Helicó. I són precisament les Muses les que se li apareixen entre les ovelles per encomanar-li una missió profètica: escriure els mites religiosos de la cultura i la religió gregues a les seves obres principals: la Teogonia i Els treballs i els dies.

LES MUSES I l’ART DE PERELLÓN
A l’obra de Celedonio Perellón hi ha una constant que destaca de totes les altres: l’adoració de la dona, del cos de la dona. Era inevitble, doncs, aquesta trobada entre Perellón i les nou mitològiques verges de l’antiquitat, las muses, que a meés a mes de ser dones, presideixen la cultura occidental. Tot el que ha sortit de la creativitat de la ment humana: d’ençà que Herodot va titular amb els seus noms els nou llibres de la seva Història, tenim aquí les muses presidint le arts. Pel que sembla, era inevitable que en un determinat moment es trobessin amb Perellón: “Sempre he estat un fervent admirador d’elles; quan hi ha alguna activitat, hi aplico una musa, i d’aquí va sortir la idea de treballar sobre el tema. Elles, a mès a més, han inspirat una llarga tradició històrica, sobretot durant els segles XVII i XVIII al centre d’Europa.”

Quan Perellón va elegir les muses com a tema, es va adonar que es tractava d’un tema “força insòlit”, perquè amb prou feines s’havia abordat: “Tècnicament em vaig endinsar primer en la història de Grècia, em vaig amarar del poc que sabia de les seves diferens tasques, i em vaig adonar que en un principi no hi va haver representacions; no se’ls n’adjudiquen fis a una època més tardana, però amb trets tòpics de l’escultura de l’època.” En aquesta etapa, l’art grec no reflexteix realitats, sinó conceptes, i podríem dir que, en les escasses representacions de les muses, retrata la jove verge amb trets mesurats d’acord amb el canon grec de la bellesa. “La imatge de Zeus, per exemple, tant la del Zeus tonant, amb els seus raigs, com la del Zeus libidinós que persegueix nimfes pels boscos, està més marcada perquè la tradició artística l’ha dotat d’una parença i d’uns trets que s’han anat repetint al llarg dels segles. La manca d’ “imatge” de les muses, la falta de “cara oficial”, per dir-ho d’alguna manera, em permetia una gran llibertat creativa per imaginar-ne les figures, les seves poses, les seves cares.”

El símbol cultural que aquestes divinitats mitològiques signifiquen entronca, amb la passió més evident, amb l’obra de Perellón, que ha sotmès el cos femení al seu llapis, al seu burí o a la seva ploma. Al llarg de la seva dilatada carrera, les ha fet viure amb vel o sense, somiades o reals, plenes de misteri o de carnalitat, oferint-se als nostres ulls en l’ensonyament púber d’un desig puixant encara desconegut o en l’expressió d’una maduresa que ja sap què és l’eros i en reconeix la força sobre els sentits: és el que qui mira pot percebre en les múltiples exposicions dels seus cossos al llar d’obres anteriors de Perellón com El Decamerón, La Celestina, Salomé… Les muses es prestaven a l’evocació com a pretex en els onze gravats que conté el llibre i en la trentena de dibuixos a línia en color.

CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA

Les Muses és una edició nova, una obra nova de bibliofília amb textos de Mauro Armiño i traducció a la llengua catalana de Salvador Oliva. Les il•lustracions i els gravats han estat realitzats pel mestre Celedonio Perellón. Inclou onze gravats a color realitzats a l’aiguafort i aiguatinta a la manera negra, a més d’una trentena de dibuixos intercalats en el text. Tant els gravats com el text van sobre paper Vendrell de 260 g expressament elaborat a mà per a aquesta edició en format 380 x 280 mm.
Cada exemplar conté vint díptics en paper Vendrell de 260 g i setanta-dues pàgines impreses amb el tipus “Sabon” en les versions rodona, cursiva, negreta i versaleta en diferents cossos.
Es presenta en rama conforme a la tradició bibliòfila, en una caixa dissenyada per Liber Ediciones.
Les Muses, forma part de l’edició original, el tiratge del qual es limita estrictament als següents exemplars:

Setanta-cinc exemplars de paper Vendrell de 260 g que inclouen onze gravats en color i uns altres onze en monocolor, tots ells originals, destinats als membres del Club de Bibliofília de Liber Ediciones, numerats del 1 al 75.
Dos-cents exemplars de paper vendrell de 260 g que inclouen onze gravats en color numerats del 76 al 275.
Vint-i cinnc exemplars de paper Vendrell de 260 g signats del P.A. 1 al P.A. 25 que inclouen onze gravats en color.
L’autenticitat de cada exemplar es garanteix exclusivament mitjançant el testimoni notarial, que acompanya cada un dels exemplars.
Dipósito legal: NA. 2.975-2011 – ISBN 13: 978-84-89339-45-3